-Darrere d’aquestes cancel·lacions, l’ajuntament evidencia les seues concepcions sobre l’ús de l’espai públic: una regulació excessiva i prohibitiva dels espais de la ciutat, la denegació constant de les activitats que sol·liciten els moviments socials i de base…La repressió reiterada de festes populars com el carnestoltes de Benimaclet, la persecució del patinatge a la ciutat, o la suspensió de les activitats del dia mundial contra els transgènics en són exemple.

-Que la ciutadania i els moviments socials de base tracten de fer activitats i jornades als carrers de la ciutat haurien de ser bones notícies: són iniciatives que apunten cap a una democràcia de base. Tanmateix, l’ajuntament, enlloc de recolzar-les, les entrebanca i les dificulta, mostrant així les seues representacions sobre la democràcia: un sistema polític construït de dalt cap avall, i no a la inversa.

-Com s’ha posat de manifest en diverses ocasions durant les jornades, l’espai públic és un àmbit d’espontaneïtat, viu, de contactes i transformacions quotidianes, que sempre escaparà a la pretensió d’ordre i de regulació dels poders públics, de convertir-lo només en un espai de trànsit.

-Justament, aquesta actitud autoritària encara dóna més sentit (si cap) a iniciatives de recuperació dels espais públics i comuns, del qual la impròpia és només un exemple. Així, hem decidit tirar endavant amb les activitats, buscant alternatives als espais denegats, sense suspendre cap activitat.