ja estan ací!
i ací teniu el llibret!
Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 15 de maig del 1989)
El que diré ara no és gaire ortodox, però de tota manera ho diré. Entre trobar un eslògan brillant i escriure un vers colpidor no hi ha cap diferència. Un creatiu publicitari i un poeta fan la mateixa feina. Afluixem: hem exagerat una mica. No és ben bé el mateix un eslògan que un vers. El creatiu és anònim i es guanya molt bé la vida; el poeta és famós i viu de l’aire del cel. Però tornem-hi. Tant l’eslògan com el vers miren de seduir-nos amb poques paraules, però ben triades. Tenim eslògans poètics i tenim versos publicitaris.
Europa ets tu és l’eslògan de la coalició Esquerra dels Pobles (Bandrés, l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i companyia). És brillant, és poètic, és becquerià. Tothom coneix aquells versos de Gustavo Adolfo Bécquer: “¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas? / Poesía… eres tú.” Mentida. Tothom no els coneix. Molta gent els ignora. Per exemple, el creatiu que ha ideat l’eslògan Europa ets tu. Bé, ara es veu que ja els sap, però en el moment de donar a llum l’eslògan els desconeixia.
Què vol dir, doncs, ser original? És original aquell que segueix un camí propi per arribar a descobrir una cosa que per a ell és nova, tant se val que algú, abans o en un altre lloc, ja l’hagi descoberta. L’originalitat és sempre un mèrit, un encert. Això que acabo de dir, segurament, ja ho deu haver dit algú, encara que a mi no em consta. Tot és plagi. I dir que tot és plagi és un plagi. De Josep Pla, en concret. Bé, ara ja no és un plagi, sinó una citació. I quan no esmentem l’autor que ens inspira però sabem que, almenys els entesos, se n’adonaran, llavors diem que és un homenatge. Total, que entre influències conscients i coincidències involuntàries, fóra impossible ser original, sinó que ser original és una altra cosa, que no depèn del que els altres fan sinó del que fa un mateix.
A l’hora de rellegir aquest article meu del 1989, com que han passat tants anys, és com si el llegís per primera vegada i com si no fos meu. I m’agrada més ara que el dia que el vaig escriure. Tot plegat no és gaire original: és una experiència compartida per molts dels que ens dediquem a l’escriptura creativa.
la xarito sempre ha tingut alts i baixos, però està sempre preparada per tornar al ring!
Xiquets i xiquetes, amigues i amics…
És un plaer i un major honor per mi anunciar-vos:
Burrà de Personatges: The Essays
Coming soon…
Enguany la xarito ha tornat a participar en les falles populars i combatives, matineres i concentrades al primer cap de setmana.
Prompte pujarem els vídeos de les albaes i farem una petita crònica. De moment podeu llegir-ne alguna ací i ací.
Des del col·lectiu la xarito, co-organitzador de la trobada la impròpia, que es celebra aquestos dies en la Malva-rosa, vol em denunciar públicament:
-Que l’ajuntament de València ha denegat tots els permisos per a les activitats que s’anaven a celebrar al carrer aquest cap de setmana al barri de la Malva-rosa: concerts, paelles, cercavila, etc… tot acollint-se a arguments inversemblants i sense cap disposició a la negociació. Resulta, si més no, cínic, que qui organitza la Fórmula 1 denegue permisos per contaminació acústica. A més, havent demanat el permís amb mesos d’antel·lació, hem rebut la resposta dos dies abans de la celebració de les activitats.
-Darrere d’aquestes cancel·lacions, l’ajuntament evidencia les seues concepcions sobre l’ús de l’espai públic: una regulació excessiva i prohibitiva dels espais de la ciutat, la denegació constant de les activitats que sol·liciten els moviments socials i de base…La repressió reiterada de festes populars com el carnestoltes de Benimaclet, la persecució del patinatge a la ciutat, o la suspensió de les activitats del dia mundial contra els transgènics en són exemple.
-Que la ciutadania i els moviments socials de base tracten de fer activitats i jornades als carrers de la ciutat haurien de ser bones notícies: són iniciatives que apunten cap a una democràcia de base. Tanmateix, l’ajuntament, enlloc de recolzar-les, les entrebanca i les dificulta, mostrant així les seues representacions sobre la democràcia: un sistema polític construït de dalt cap avall, i no a la inversa.
-Com s’ha posat de manifest en diverses ocasions durant les jornades, l’espai públic és un àmbit d’espontaneïtat, viu, de contactes i transformacions quotidianes, que sempre escaparà a la pretensió d’ordre i de regulació dels poders públics, de convertir-lo només en un espai de trànsit.
-Justament, aquesta actitud autoritària encara dóna més sentit (si cap) a iniciatives de recuperació dels espais públics i comuns, del qual la impròpia és només un exemple. Així, hem decidit tirar endavant amb les activitats, buscant alternatives als espais denegats, sense suspendre cap activitat.
Hem d’agrair als col·lectius i associacions que ens han ajudat a buscar aquestes solucions: ells són el teixit viu i transformador d’aquesta ciutat. I convidem, ara més que mai, a la participació en les activitats de la impròpia per demostrar que són necessaris espais on trobar-se i compartir.
A la plana web del festival podreu trobar els llocs on es faran les activitats: http://laimpropia.net
Després de l’èxit de l’any passat, enguany torna la impròpia, 2a trobada de cultura oberta. I seguint amb l’esperit nòmada iniciat el primer any, al 2009 l’acollirà el barri mariner de la Malva-rosa.
La trobada tindrà lloc del 18 al 24 de maig i en aquesta edició, com a novetat, es presenta la 1a mostra de cine lliure, a la qual podeu presentar les vostres creacions audiovisuals fins el 12 de maig.
A banda tindrem també tallers, concerts, taules rodones, gastronomia i molt més!
En breus anirem penjant informació més detallada, estigueu atentes.